DECRET
389/2011, de 6 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Heribert Barrera i Costa.
Amb la concessió de la Medalla d'Or al Molt Honorable Senyor Heribert Barrera i Costa, la Generalitat de Catalunya vol donar el màxim reconeixement a la seva llarga i meritòria trajectòria com a polític, científic de renom internacional i primer president del Parlament català restaurat (1980-1984).
Heribert Barrera va néixer el 6 de juliol de 1917 a Barcelona i va morir a la mateixa ciutat el 27 d'agost de 2011. Inicià la seva carrera política el 1934, ingressant a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i al Bloc Escolar Nacionalista. Poc després es va afiliar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual va esdevenir secretari general i posteriorment president (1991-1995). Durant la Guerra Civil Espanyola va lluitar al Front de l'Ebre. S'exilià a França fins l'any 1952, i fou allí on va desenvolupar una part de la seva activitat com a químic i matemàtic.
Heribert Barrera va formar part del Consell Català del Moviment Europeu, i va obtenir l'acta de diputat al Congrés durant el delicat període polític que va del 1977 al 1980. Durant la Transició va qüestionar la Monarquia i va ratificar el seu compromís amb la República. Barrera es va oposar a la Constitució espanyola i el seu partit, ERC, exclòs de les primeres eleccions legislatives, no la va votar. Posteriorment fou diputat al Parlament de Catalunya fins el 1988, sempre a les llistes d'ERC. Fou president del Parlament entre el 1980 i el 1984. En aquesta legislatura va pactar amb CiU i va facilitar la formació del govern nacionalista presidit per Jordi Pujol. Més endavant exercí de parlamentari europeu durant els anys 1991 i 1994. L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.
Heribert Barrera va ser també un científic de prestigi. Es llicencià en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. A la Universitat de Montpeller va obtenir les llicenciatures de matemàtiques i enginyeria química, i a la Sorbona es doctorà en ciències físiques. La seva activitat acadèmica va transcórrer a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller, al Centre National de la Recherche Scientifique de França, i a la Universitat de New Hampshire. Un cop retornat a Catalunya, esdevingué professor de química inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1984).
Barrera va ser autor de nombrosos articles científics a revistes internacionals, així com d'articles polítics a la premsa catalana i internacional. Fou guardonat, el 1949, amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans pel seu treball “Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular”. Va ser president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual esdevingué posteriorment membre emèrit. També era membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.
La seva activitat a la societat catalana fou molt intensa. Heribert Barrera va ser un patriota convençut que, amb la seva activitat incansable en favor de les llibertats de Catalunya, va enllaçar els ideals de la Catalunya republicana amb les noves circumstàncies polítiques, socials i culturals de la democràcia restaurada després de la Dictadura. El seu compromís amb Catalunya va ser total i sense escletxes, i fou exercit sempre amb totes les conseqüències.
Per tot això, i de conformitat amb el que disposen els articles 6 i 7 del Decret 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i d'acord amb el Govern,
