Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

per trèureli les barbes dels lloms, y posarli la capeta per que puga exir a que'l vegin pel món, tan ben aconduhit, que si per pobre es humil, sía al menos ben rebut per curiós y endressat.
 Escólta: una tarda que'm trobava a la redacció de «La Renaxensa»'l director de aquexa revista'm va dir: — ¿Y'l tomo, quan lo faràs? — Quh sé jo! — li vaig respondre, — aviat. — Aviat, aviat, — insistí ell, — però may te'n determinas. — Ja veuràs, no'm vé de mitja hora: tot just comensem l'any, y si Deu me vol tenir al món , encara quedan díes per ferlo. — Donchs. si vols... etz., etz., t'hi pensas, y'l farèm per la Biblioteca de «La Renaxensa».
 Figúrat que quan lo Director me va dir axò, era una tarda que plovía tant, que semblava que'l cel s'hagués esquerdat de per tot arreu; jo no tenía paraygua: ni tampoch ne tinch ara, perquè no m'agrada ilusionarme com alguns qu'axís que plovisqueja's posan sota dosser, y quan fa un xàfach d'aquells que les pedres pareix que tornin lo cambi ab bombolletes a l'aygua que cau, surten al carrer, estenen lo paraygua refiats que no's mullan per que