xant molt y altres aturantse més amunt, podía dir que cada día'm senyalavan los moments de ma amorosa contemplació. Y ara, que ja han passat molts anys, encara al mirar la finestra veig les taques que hi dexà l'aygua, y trobo altre cop la senyal que m'amidava la felicitat y lo compte just d'aquella ditxa ja perduda.
Los matins qu'ella'm donava'l bon día, jo estava alegre, enjogassat, y de tant en tant, al bò de ma alegría, en lo moment qu'ab expansives rialles comunicava mon bon humor als demés, se'm dibuxava al pensament lo rostre de l'Angeleta saludantme ab aquella rialleta, y'm quedava pertorbat; lo cor me batía ab més forsa, y era tanta la ventura, que fins lo riure'm recava, temerós de donar als altres part d'aquella alegría que jo sol volía gosar.
Jo tenía companys, y encara que per ells no era reservat y'ls hi comunicava mos xichs pesars de noy, no
