Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dres, ella no sortía a donarme'l bon día; y sols mitx perduda arribava fins a mi la cansoneta ab que distreya son treball.
 ¡Còm desitjava l'estiu! ¡ab quín content veya florir los atmetllers quan feya bonansa! Llavors me llevava abans qu'exís lo sol, corría al meu quarto esperant qu'ella sortís, y ab la rialleta ab que'm saludava parexía que mon cor rebés ben primerenques les suaus besades de la primavera.
 Lo cel tornava a embromarse;'ls díes eran frets y ventosos com si tornessim al cor del hivern; la finestra no s'obría, y'l pati tornava a pendre son aspecte de soletat y tristesa...
  Després se feya clar més aviat; desde'l llit escoltava'l xerroteig dels pardals y'ls veya sortir dels catúfols penjats a la paret y extendre'l vol cercant menjar pels seus petits. Jo contava les fulletes que naxían en la clavellina y potser sorprenía esbadallantse ses poncelles, y d'un día al altre les veya extendres en encesos clavells, com antany n'havía vist uns altres, ufanosos primer, mustirse