dres, ella no sortía a donarme'l bon día; y sols mitx perduda arribava fins a mi la cansoneta ab que distreya son treball.
¡Còm desitjava l'estiu! ¡ab quín content veya florir los atmetllers quan feya bonansa! Llavors me llevava abans qu'exís lo sol, corría al meu quarto esperant qu'ella sortís, y ab la rialleta ab que'm saludava parexía que mon cor rebés ben primerenques les suaus besades de la primavera.
Lo cel tornava a embromarse;'ls díes eran frets y ventosos com si
tornessim al cor del hivern; la finestra no s'obría, y'l pati tornava a
pendre son aspecte de soletat y tristesa...
Després se feya clar més aviat; desde'l llit escoltava'l xerroteig dels
pardals y'ls veya sortir dels catúfols penjats a la paret y extendre'l vol
cercant menjar pels seus petits. Jo contava les fulletes que naxían en la
clavellina y potser sorprenía esbadallantse ses poncelles, y d'un día al
altre les veya extendres en encesos clavells, com antany n'havía vist
uns altres, ufanosos primer, mustirse
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat revisada.
