més tart, y decantats sobre'ls tronquets esfullarse, apagats els colors y perduts els seus aromes.
Més endevant, ja no vaig sentir més les seves cansonetes. A certes hores del día escoltava una remor de conversa que vagament arribava fins a mi, y a voltes unes rialles que's confonían ab altres més primes y jovenetes. Després la porta del pis s'obría y aquelles veus s'aclarían ò
s'apagavan de sobte, y al cap d'una estona de quietut, un adéu falaguer
que's repetia a cada replà, y veya passar per derrera les rexes un jove
que, tot devallant l'escala, mirava amunt y responía ab saludos a n'aquells despediments apassionats.
Desde llavors vaig saber lo qu'era estimar, y conegui lo qu'era gelosía. j¡Oh, si hagués tingut forses pera lluytar! ¡Còm m'avergonyía d'esser tan criatura! ¡còm me veya impotent y mesquí pera posarme al costat d'aquell jove tan galant per son trajo y ses joyes, fumant cigarros puros, al
