se veuen axuts pel devant, y com per molt que's tombin de l'esquena no'n saben rès, no s'hi enfondan, y les barnilles mentrestant hi abocan de trascantó un seguit de rajolins tan primets que semblan d'aygua filada .
Lo que desseguit se'm va ocórrer va ésser qu abans no pararía de ploure, passaría tota la tarda; vès si n'hauria tingut d'estona per pensar si feya'l llibre ò nó. Per lo tant, y com no's tractava de cap matrimoni, y a mi no m'agrada cansar l'enteniment per coses de poca vàlua, al acte vaig decidirme, però fent a en Guimerà algunes reflexions, que son les matexes que't repetiré.
— Fins avuy, — li vaig dir, — he format com si diguessim en lo coro; ara, tu vols que surti a cantar un solo. ¿Que't pensas que no hi hà més? Una cosa es arriscarse y un'altra ser desvergonyit. Al costat dels ilustres catalanistes que m'han près de grat y m'han fet lloch, he pogut fer de tutti y cantar quan tots cantavam, ben segur que, portant lo compàs, ningú's fixaría per quin defecte flaqueja la meva veu; però, xiquet, si surto sol y faig una entre-
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
