corts li aclarissen la memoria, movía el cap, més qu'en senyal de dubte, com si anés trobant datos qu'afermavan la observació de la seva amiga. Y jo, posant l'adressa a la carta, haguera volgut amagar la cara, per que sentía sobre meu tot l'encís de una mirada que ni l'amor podría ferla brillar ab més tendresa.
Aquells díes felissos ja no debían tornar; era en và que mirés a la finestra que ja no s'obría y no'n sortían cants, ni alegríes, ni enamoradores mirades. Per últim cop hi feu sa aparició l'Angeleta engalanada de núvia. ¡Si n'era d'hermosa!... Mirà tristament al pati, com si's despedís d'aquell lloch estimat; se fixà en lo meu balconet, y al veurem, me va saludar, retirantse com avergonyida de que l'hagués sorpresa guaytant.
Hores després ja era casada, y junt ab lo seu marit sortían de la vila per anar a viure a una gran hisenda de la qu'ell n'era l'hereu. «Que Deu los guíe y l'Angel» vaig murmurar; y
