Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

un'altra ab una magestat qu'allò sol parexía que volgués dir: ¡paso que viene el garbo d'Espanya!. .. ò'l qu'ara fan ab aquestes estrelles solitaries y encastades que nos bellugan, ni acabo de entendre'l significat que portan.»
 Un assistent, ab qui'm vaig franquejar, me va dir: (era andalús) «Las estreyas sinifican sereniá. Me comprende V., maestro?» «Nó que no ho entench,li vaig respondre, té, fuma, qu'axò'm sembla qu'anirà llarch.» «Quià, en un berbi-gracia lo ve usted mas claro que si fuera de bulto. Hàgase V. cuenta que si en el cielo conforme es de noche y sereno tiene V. allí estrellas para otro ejército que se presente, y en cuanto esté cerrao el tiempo no ve V. una, ni con el tiliscopio de vara y pico, nosotros los militares, quiere izir, vamos por comparanza, que si allá arriba falta la sereniá en algunas ocasiones, á nosotros no nos falta jamás el requisito ni de día ni de noche, esté sereno ó nublao, ni aun que caiga el agua como si la soltaran con barriles sin tapaeras.» «Pleguèm, Bermúdaz, ja'm dono, vaig tenir de respòndreli,