Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/123

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

però'l cert es qu'aquesta invenció m'ha tirat per portes; y per mi, quan veig algun dels teus sense les xarreteres, ¿què vols que't diga? potser es una etzegallada, però'm sembla que van massa escarits de les espatlles.»

* * *

 Y no hi va haverhi més; vaig tenir que buscàrmela per un altre cantó. Ab empenyos y fent parlar a moltes persones, me va sortir aquesta portería. Jo'n dich l'escaparata, per que tot son llistonets y motllures; rès, un cau de pols, que si per netejarlo no m'hi fes ab la regadora, tot lo día'l passaría fregant mostatxonis y encreuamentes. Oh, y tan esquifida, que no més hi cabem la tauleta y jo. De manera que la dòna quan me porta'l dinar, té privada la entrada; que si ella volgués menjar ab la meva companyía, tindríam que parar la taula al replà de la escala y un cop assentats, per no pujar y baxar, fernos servir la minestra pel correu. Valga que, tant l'un com l'altre, ja no estem per romansos;