Míri, per governarli'ls interessos, no prench rapè de ningú, per que'm
sembla qu'alguna ocasió, ab l'estremitut no més , encara no tindría temps de donarme'l Deu te valga, ja haguera fet trinquis, y tota aquesta requincalla de vidrets y llistons se'n anava a parar al mitx del carrer.»
Ell prou me va dir qu'ho faría mirar per l'arquitecte. «¡L'arquitecte! vaig dir entre mi; si'm volgués creure, lo millor fora anar a trobar l'aucellayre del carrer de Montession, que potser ho apariaría per uns quants canaris.»
Y encara tot axò son flors y violes, per que, petit ò gran, l'armari, no hi hà remey, lo tinch de pendre com siga; però lo que més m'amola és ser lo criat de tothom. Quan hi hà un pis desocupat, ja tremolo: si per desgracia es lo de dalt de tot, «¡ay Pere, penso, quína feyna se't gira.» De bon matí ja's presentan llogaters. «Dígame V., portero; (les que preguntan son, per exemple, una mare y filla, qu'a la primera llambregada ja
