sant que'l püblich potser rebrà ab la matexa benignitat lo llibre com havía rebut los quadros que de tant en tant escrivía en «La Renaxensa». La presumpció d' ésser autor, es dir, lo mal, que no sé qui va dirho que patíam molts espanyols, de tindre certa fal-lera de volguer ser altra cosa de la que'ns pertoca, 'm va tentar, y vèume pecant devant teu, lector, per fràgil sí, nó per orgullós, solicitant, ara que ja tinch la culpa a sobre, que me la dissimulis tant com puguis, considerant los molts escrúpols qu'ha tingut que vèncer la tentació per ferme cometre'l pecat.
Alleugerit d'aqueix càrrech que'm mortificava, podría despedirme al acte y no amohinarte més; però ja qu'estem en conversa, escóltam encara, que si so molest, no ho seré tant com aquells qu'al parlarte t'obligan a estar ab los ulls baxos, més atent qu'a la conversa, en veure què'n faràn al últim de la joguina que't penja de la soguilla del rellotge, a la que no dexan en sossego fentla tombar d'un costat y altre, y sospesantla per fi sens dissimulo, com volguent averiguar lo que costa y lo que se'n podría traure.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
