Tota vegada qu'estich quiet, déxam esplicar, que lo qu'escrich ho faig directament sobre'l paper, y nó com molts que t'ho senyalarían demunt de la solapa de la levita.
Jo tenía un mestre molt bromista; però les seves bromes eran tan especials, que la major part d'elles no més lo feyan riure a n'ell. — D. José, — deyam ensenyantli'l cartipàs; — se servirà V. poner el visto bueno en la llana? — Lo mestre, encara no prenía'l paper, d'un cop d'ull ja havía vist totes les faltes, y, mitx rient, ens agafava l'orella, y per cada errada'ns hi donava un pessich que'ns feya fer un ¡ay!, després un altre y un altre, rematant ab un ¡ay, ay, ay! general que venía a ser lo resum de tots los disbarats qu'havíam fet; y donantnos un cop de palmetada al darrera, que ens feya fer una cortesía al inrevés, nos saludava cridant: — Han equivocado la carrera: son ustedes muy burritos. — Y per càstich, a mi, un cop, de paper blanch qu escrivía, 'm va fer recular a ganxos, ademés d'unes palmetades per que va sentir que'n deya ams. Ab allò d'equivocar la carrera hi he pensat moltes vegades. Si
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/14
Aquesta pàgina ha estat revisada.
