Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/150

riona de ca'l Roquer va a ballar, lo vostre noy té un neguit que'l fa estar malhumorat sens qu'ell potser sàpiga'l per què?» «Ja m'havia atalayat qu'algunes vegades se quedava tot motxo: però, ¿quí vol que's vaja a pensar rès, si encara es una criatura?» «Ja que poch ò molt haveu conegut alguna cosa, estalviem paraules: ja sabeu lo que us toca.»
 Y desd'aquell día quedà resolt que'l noy aniría a Barcelona. Ell estava content; nosaltres ens aconhortavam reflexionant que'l sacrifici que feyam apartantlo del costat nostre era pel seu be. Mes, desde llavors vàrem sapiguer què cosa es estimar y anyorar; jo no sé si'ls enamorats parlan ells ab ells ab tanta afíció com la Tereseta y jo quan parlavam del nostre fill. Les cartes que'ns enviava venían a ésser lo nostre llibre d'oracions. Cada vespre les llegía a la meva dòna; després deyam lo rosari, y en acabat, els mossos y les minyones prenian els llums per anarsen al llit; nosaltres quedavan sols, resant més ab lo pensament qu'ab els llavis, pregant pel fill; al dematí, axis que'ns desperta-