Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/151

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

vam, en aquella primera salutació que s'envía a Deu, tornavam a pregarli per l'únich amor nostre.
 Axis que venía'l bon temps, quan lo sol s'està més hores en lo cel y'ls arbres s'omplen de fulles, de pàmpols els sarments, y la neu fonentse baxa en alegroys xaragalls desde'ls turons fins a la plana, quan els prats trauen ses flors blanques y morades, y les roselles se gronxan entremitx de les espigues, y's veuen més aucells volar per l'espay, y dels boscos y les vernedes ne surten tantes olors y tan regalades, llavors arribava'l nostre fill.
 Cad'any venía més fet, més plè de jovenesa, y cad'any nos semblava més gallart. Nosaltres nos lo contemplavan enorgullits, ab son trajo de menestral que li esqueya millor que'l de pagès; mes ell no tenía vanitat, y en tot l'estiu, quel passava a la masía, no portava altre vestit que'l qu'es de costum en lo terreno nostre.

* * *

 ¡Ab quína alegría'l veya la Mariona, y si n'hi passavan d'hores tots