Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Tu t'ho pensas, per que no tens prou reflexió.
 — ¿Quín mal hi hà?
 — Qu'ell t'estima prou, y li doldrà, jo ho sé be, qu'altres te vinguin a xiular les orelles.
 — ¡Ni me'ls escolto!...
 — No hi fa rès, noya, crèu: no hi tornis a sarau... —
 No'n poguí traure rès; l'afició al ball la tenia dominada, y encara que jo may més li torní a fer cap reflexió, lo meu fill ho va sapiguer y li va fer dir que si no dexava d'anar a sarau que no pensés més ab ell.
  Les coses seguiren com abans: lo ball portà noves conexenses , més fermes amistats, altre enamorament, y al últim un prometatge.

* * *

 Semblava un día de festa major; a ca'l Roquer hi havía molt trasbals; per devant de casa veyam passar gran colla de convidats ab los gambetos blaus y les convidades ab mantellines blanques , qu'anavan tots a la masía vehina. Les campanes de l'igle-