que, jo tinch aquexa ventatja:'ls hi penetro les intencions abans qu'ells se les hajan pensades. Quan creuen y seguexen, no passa rès pel cas; van a dormir a sobre l'estora; però quan me volen fer lo maco!... en ma vida he necessitat ni lo que's diu un aguller de fil per lligarlos: ab la punta del xuxo, com aquell que guia un gall dindi ab una canya, ara un copet a la dreta, ara un a l'esquerra per que no errin lo camí, 'ls porto xano xano a la casa gran. Allí al principi no se saben esplicar, per que cada paraula'ls hi costa més de traure que si fos una dentadura; però al últim tot surt, eynes, llimes, etz., (fòra'ls papers que may ne duen.) També n'he trobat algun del morro dur que s'han tret pistoles ò revòlvers. «Noy gran, li he dit jo ab aquesta sanch freda que ja'm ve de natural ; noy gran , no fèm foch qu'ara'ls bombers dormen: entenèmse de primer.» Y encara no l'he mitx conquistat, del cop de xuxo que li endresso entre cap y coll, ja'l tinch ajagut a terra, casibé més llarch de lo que va créxer. D'ensà que jo canto al barri, ho puch dir ab tota la boca,
