celona, y tinch de fer córrer qu'està avingut ab los que vènen baguls!» Però, rès hi va valguer; tinguí d'anarmen a buscar un altre (qu'era home de be,) va venir desseguida y, com si Deu m'hagués tocat al cor: aqueix metge curà al malalt, que si arribo a portarli aquell, estich segur que me'l matava a la primera recepta.
En lo barri hi viu gent de tota mena; ara hi tinch la senyora d'un militar, que per aquesta cada punt haig de córrer. Diuen que pateix dels nervis; no ho sé; però molts cops per que ell retira tart se posan a disputar y a enquimerarse, y a lo millor sento obrir lo balcó d'una revolada, y surt ell: «Gervasio, Gervasio!» Jo ja sé'l què vol: un mèdicu. «¿Què succeheix, Don Matíes?» li pregunto. «Anda, vé, córre á avisar un medico, »'m contesta parlantme sempre de tu, (se deu pensar que tracta ab algun sorge.)«¿Y qué médico quiere, el de la otra vez?» «Nó, ese nó; despácha; otro, el que tú quieras.» Y
