Un home, embossat en una capa madrilenya ab gires de color de
sanch, se passeja amunt y avall de l'acera. Un bolet d'ales amples, molt tirat en avant, li tapa'ls ulls; l'embós de la capa li oculta mitja cara.
Quan algú li passa pel costat, se tapa més y se'l mira de reüll com amenassantlo de mort si'l descubreix.
Fosqueja; plou, y'l vent no para. Del cap d'avall del carrer se veu venir un home molt depressa que porta una forqueta al coll: se para una estona, y'l carrer queda iluminat a mesura qu'avansa. Cuytèm a dirho, que no m'agafessin por: es lo fanaler.
Al arribar vora del embossat, aqueix vol aturarlo: lo fanaler, sempre de frente, li contesta tot marxant: — Dos quarts de sis. —
L'embossat fa un moviment d'impaciencia,'s fica dins d'un portal,
s'espolsa la mullena del barret que li ha tombat les ales cap per vall,
llensa un sospir que feya nosa als
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/225
Aquesta pàgina ha estat revisada.
