Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/236

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

perfidiós; cada pich que dexava caure'ls trastos, li arrambava tal puntada de peu que se'n anava a l'altra part del quarto sense caminar gens. Estich cert que si li obro la porta, arrenca escales avall y no para fins a la estació de Martorell.

* * *

 Avuy he menjat a la francesa, es dir, suprimint l'esmorzar: fins a la tarda no he trobat ningú que tingués temps d'enternirse.
 No ho entench; per mi, ara tothom viu al carrer; may se troba ningú a casa. Al menos he anat a vinticinch bandes y per tot m'han respost: «Ha sortit el senyor. No hi es». «No ha vingut; dispensi, no sabem quan tornarà». «No té hora fixa». Està clar, no té d'anar malament l'Espanya, si tothom fa'l dropo! ¡Y en diuen gent de sa casa, y tot lo dia rodan!
 Al últim he sobtat de plè a plè a un, demanantli quatre duros, y m'ha regalat sis rals.
 ¡Que'n corre poch de crèdit! nin-