Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/240

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mitx cap de porch». «Matèulo, donchs». «Sí, sí, que'l matin; ansia, ja està dit». Un altre tafaner, acostantse al grupo, ab la mà plana sobre la butxaca de l'armilla, preguntava si havían robat un rellotge. «Sí,'l del Plà de Palacio», li contesta una tunyinayra.
 Y mentrestant, la canalla y algun ganapia perseguían al gos; jo apretava'l pas, y veya qu'a la Plassa Nova encara l'empaytavan. Trenco per guanyar ventatja, y'm quedo a la del Rey dins d'una escaleta que té un'altra porta al carreró del derrera. Al cap d'un moment ja sento crits d'«aturèulo!» y'l gos me passa rabent pel costat dexant el regalo allí terra; me'l poso sota'l bras y m'embosso, al mateix punt que'ls seus perseguidors entravan a la plassa.
 — Escolti, — me diu un d'ells; — qu'hauría vist un gos ab mitx cap de tocino?
 — Nó senyor: lo que vaig veure al Passeig de Gracia, era una cabra qu'allí hont debía tenir la cua hi teníal cap, y'l cap en lloch de la cua.