Y després les nacions se planyen de que no ixen talents! si'l pobre que despunta, siga en lo que's vulga, ve un malandando qualsevol, me li aplica la lley marcial ofegada ab fiambre, y li dona'ls despatxos sense
allargar més la sumaria.
Ja tenia rahó'l mallorquí de les sobressades: Espanya, Espanya, com
més và més s'espanya.
¡Què hi faig en aquest món! Estich per matarme; ja'm tornan a venir aquells badalls que no'm dexan sossegar.
Sembla que la gana vulgui fugir de casa, y se'n torna com si trobés la portalada xica.
Y a fè, que la meva boca no es de les de pinyó; més aviat s'assembla a un calaix. Quan era petit m'hi ficava una neula travessera y casi be no la escarbotava gens.
Y desde llavors, m'ho conech, ab les tongades qu'he passat de miseria, sempre ha anat axamplantse y guanyant terreno cap a les orelles.
