Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

estarà be? — pregunta la viuda dirigintse a la senyora Pauleta.
 — A mi'm sembla, — respon aquesta, — qu'havent d'anar ab mantó y vel fins als peus, com més senzill...
 — Ja té rahó; ¡ay, Deu meu! ventura que de tant en tant me distrech.
 — Y sí, dòna! — contesta la del tercer pis; — en aqueix món malaventurat el que s'hi enfonda; ¡ay filla! si jo no m'hagués desvanescut, qui sab hont fora ja... Ab tres dies me vaig posar que ni jo matexa'm conexía. La carn semblava que me la traguessen a grapats; me vaig tornar que semblava un agafador de planxes. ¡Y aquella tristesa que tenía! tot me donava neguit, tot me feya plorar... Tinch present que les noyes del primer pis, de l'altra casa qu'estava, van volguer de totes maneres que surtís, y les vaig acompanyar a la Rua, y al vespre entrarem al Cafè de Cuyàs. ¿Voldran creure que com més disfresses venían a fer broma y com més coses nos deyan per fer riure, més ganes jo tenía de plorar?... Filla meva: fins que tinguí près un determini; ò sinó, jo m'anava fonent com