— Però lo qua mi no'm cab a la barretina, — insisteix la senyora Pauleta, — es aquell desespero, aquelles basques, qu'ara crech que se les feya venir espressament; ¡paperera! ¡més que paperera! y ab aquell sentiment que's mirava'l retrato. ¡Ay, infelís! jo estich certa que si pogués saltar del quadro, li arrancava'l monyo que porta, y a n'ella l'arrossegava per casa! ¡Hont ses vist una dóna viuda empolaynarse d'aquesta manera!
— Oh, y un'altra cosa: — salta la del tercer pis; — vostès pot ser encara no ho han reparat... ¡S'empolva la cara!
— ¡Ay, santa cristiana! desseguida ho vaig veure; ¿a mi vol que'm passin certes coses? fúgi d'aquí...
— Ja veurà, senyora Pauleta; com sé que vostè té la vista tan perjudicada...
— Càlli, dòna, càlli; però axó ¿quí es que no ho repara? no hauría de veure un bou a tres passes. ¿Vol callar?
— Donchs, jo, ja'l primer día li vaig tirar la llatinada: m'estava a la cuyna y vaig sentir quella entrava
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat revisada.
