— Ja us ho podeu pensar: algun pelacanyes que no més anirà per
xuparli'ls diners.
— Ben segur; ¿per què vol qu'hi vagi?
— Càllin... ¿Que tocan quarts ò be hores?
— ¡Les deu tocan!
— ¡Les deu! L'home de casa'm mata; me'n vaig corrents, qu'encara
tinch d'enllestir lo dinar.
— Jo també pujo, qu'he dexat la olla al foch y's deu reventar bullint.
— Y a mi'm deu haver passat la fogonada.
— Vaja, — diu per últim la senyora Pauleta, — jo també me'n vaig
dins, qu'ho tinch tot per endressar.
La senyora Marieta ja ha posat altra vegada'l coll al jou. Lo vehinat ab tal motiu està de gresca, y tothom se prepara per la funció que se té de donar d'aquí una estona, y van y venen d'una botiga a l'altra organisant y posantse d'acort ells ab ells. Les dones, molt atrafegades,
