Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/46

y al últim, en lloch de vinagre li fan olorar bella estona'l cetrill del oli, y per retornarlia li tiran l'aygua ab tanta trassa que la posan com un xop. Un vehí compassiu acut a casa l'arcalde, y entre tant la núvia retornantse s'abrassa ab lo seu marit fentli prometre que no l'abandonarà.
 Al carrer l'escàndol continúa; la gent que s'escau a passar, fuig tapantse les orelles; los organisadors de la festa, espantats de la seva obra volen posarhi ordre y anant d'assí y d'allí no s'entenen ni's poden entendre, Cridan als noys que parin, y ses veus se perden en aquella espantosa confusió; s'acostan per dirse alguna cosa posantse les mans en forma de corn a la vora de la boca, y ningú'ls entén; fan senyes, bellugant desesperadament els brassos, als de les orgues, y aquestos, interpretantho equivocadament, se miran ells ab ells ab mitx riure que denota que son un poch extranys a aquella alegría, y rodan ab més furia la manuella dels seus instruments. En aquestes, compareix l'arcalde molt alborotat, va d'un cantó al altre