renyant a tothom y ningú se l'escolta, ni poden. Alsa la vara voleyantla per donar més energía als seus renys, y la quitxalla y tothom se pensa que fa'l tambor major y redoblan lo soroll y s'engrescan, y els cantis son remenats ab més forsa, y'ls Piamontesos rodan ab més desfici, y en aqueix crescendo espantós l'arcalde's surt de fogó y comensa a escampar cops de mangala sobre cantis y regadores. La canalla's creu que va de bulla y l'enrotllan saltant y ballant; ell, més cremat que may, se posa l'insignia sota'l bras y, recompartint natxades de dret y de revers, ne tomba uns quants de nassos a terra; y al veure la gent que's mudan los trumfos, les orgues paran, callan lo morter y l'enclusa, los picarols reposan, los noys estan quiets, los ganapies no xiulan, y renaxent la tranquilitat d'entre tanta confusió, la veu del arcalde impera y es obehida. Los xicots s'escapolexen ab los seus trastos; los de les orgues se les carregan a l'esquena y desfilan encorvats buscant d'un cap de carrer al altre al que té de donàrloshi'ls quartos. Los vehins se'n
