altra volía empendre a tos pares, ¿què n'havía de fer jo, ni què se me'n donava a mi d'aquell comerciant que tenia barcos a l'aygua, que per mor de mi no te'ls escoltavas? ¿ni quin càs volías que'n fes, encara que t'hagués demanat per ferte sa muller lo marquès del Erissó, anem dient, quan a mi m'havía demanat la matexa Reyna de les Espanyes... per ferme quinto? No tenías tant partit? no't volía tothom? y donchs, per què t'exaltavas tant y prenías aquelles rabietes quan per ferte fregir te ensenyava'l butxacó plò de cartes que tu't pensavas que me les portavan les criades de part de les senyoretes, y eran de casa, que l'oncle me les feya anar a tirar al correu?... Tu gastavas molt rumbo y molta fatxenda: per tot arreu te sortian pretendents y encara estich dejú d'haver rebut y haver donat sofocos a cap dels molts rivals que tu'm proporcionavas, per que may ne vaig veure ni un. ¿Y volías que jo no't carregués de valent, y per cada promès que't surtía no volías que jo't tragués quatre currutaques que totes s'enneulían per mi? Que n'eras de Tana!
