de dinar. Ab tant de gust se saboreja, que'ls desgraciats que cada día menjan costelletes ab molles de pà y julivert fregit y all-y-oli falsificat, ja pagarían alguna cosa per tenir un quart de bon apetit com es lo meu a l'hora de dinar.
Tornèmhi, que no ha estat rès; cop d'inquietar ferro vermell, cop d'escampar espurnes per tot arreu. Vínga, noy, tíra la corda, que s'infle la manxa y que bufi ab més ràbia; ¡ansia! ja fa flamarades que s'enfilan
canonada amunt. Vínga més música, que repique tothom: pim, pam, pim; assò es alegría, ¡vísca'l treball!... D'aquexa manera passa'l dia; 'ls uns
fent serenates al peu de l'enclusa, els altres imitant lo violí tot llimant planxa, algú toca l'orga bo y foradant frontisses, y armem a la nostra moda un concert molt divertit que ningú may s'hi equivoca, per que no hi hà més solfes que les que portem escampades per les calses y la brusa.
En arribant l'hora de plegar, ja'ls
