Pàgina:DiariSessions10041980.pdf/2

 Senyores, senyors Diputats, confio que tots estarem d'acord a constatar que avui és un dia de joia, quasi el coronament d'un pensament i d'una acció que ha triomfat, sense necessitat de lluites inútils ni de violències fratricides. Catalunya ha demostrat una vegada més que, per damunt de les naturals diferències que existeixen en la nostra vida ciutadana, és més conscient que mai de la seva responsabilitat i dels seus anhels. Una cosa i l'altra li han permès de realitzar una política clara, serena, i que sense discriminacions de cap mena ha estat representada per l'actuació del Consell Executiu de la Generalitat, que tinc l'honor de presidir, i que avui queda plasmada en aquesta primera sessió del nostre Parlament.
 Saludo, doncs, les senyores i els senyors Diputats amb estima i emoció, desitjant-los una bona comesa en el seu treball i en les seves futures responsabilitats.
 La restauració de la Generalitat de Catalunya el mes d'octubre del 1977, després de tantes lluites i sacrificis per obtenir-la, és una de les més grans i esclatants victòries del nostre poble —no en dubteu mai, estigueu-ne segurs!—, no solament pel fet d'haver recobrat en part els nostres drets, no solament perquè va tancar una trista i sovint dramàtica etapa del nostre poble, sinó al mateix temps —i diria que principalment— perquè tots els ciutadans de Catalunya tingueren tothora present que no calia mirar enrera, que no era necessari recordar-nos d'un passat massa ple de rancors, sinó que a tots, espontàniament, sense posar condicions particulars ni impediments, ni incomprensions, ni complexos, ens esperonava un gran sentit de viure en pau i llibertat, desig que va quedar en els nostres cors, i que ha produït en nosaltres una tossuda voluntat de posar fi per sempre a tot el que pogués, de prop o de lluny, dividir-nos. La nostra unitat ha estat el gest prodigiós que ha fet possible, per la seva generositat i per la seva noble ambició, de poder superar tot allò que no cal mai recordar: treballar incansablement en una tasca difícil, molt difícil, i plena de paranys, però també —per què no dir-ho— curulla d'aventures insensates que solament podem anorrear si pensem en el nostre futur.
 Era necessari, doncs, senyores Diputades i senyors Diputats, donar més fermesa, més validesa a la nostra personalitat nacional, ja que calia inspirar confiança, i per això era necessari que tots els ciutadans de Catalunya estiguessin fermament convençuts que érem ciutadans d'un poble que havia lluitat sempre per la seva llibertat i, sí, que al costat d'aquest anhel tenia el deure de fer-ho sense cap mena d'esgarip. És a dir, simplement, molt simplement, com aquell pagès que escampa la llavor pel seu camp encara que aquest estigui farcit de pedres, que sovint no li deixen quasi ni veure la terra que li ha donat el fruit del seu esforç i de la seva tenacitat, i que ni el mal temps ni cap adversitat no el fan deturar en el seu camí per avançar per la drecera que li ha de portar el benestar. Així ho varem fer, i tots plegats ens n'hem de sentir orgullosos. Aquesta és la tasca primordial que durant aquest temps, d'una manera silenciosa, intel·ligent i resolta, ha fet el Consell Executiu de la Generalitat. Nosaltres sabem que tal vegada vindrà un dia que se'ns farà el retret de no haver tingut la franquesa d'exposar la nostra eficient acció i els treballs que portara a cap amb èxit una actitud més oberta i més entenedora, Si no ho vàrem fer, si no ho hem fet, va ser perquè varem creure necessari que Catalunya no havia de perdre's en discussions mal interpretades que podien minvar les essències de les seves aspiracions i que no fessin trontollar la seva serenitat, que consistia essencialment a recuperar la plenitud de les nostres institucions.
 En cert moment, haig de reconèixer que hi ha hagut gent a qui ha pogut semblar que ens trobàvem en dos fronts diferents, un que es trobava a Catalunya i l'altre a fora de casa nostra. Això no ha estat mai cert. Car, per damunt de concepcions algunes vegades diferents, sempre ha bategat entre nosaltres un desig d'unitat que hem