mantingut i mantindrem. No, en el fons del fons, els homes responsables de l'un i l'altre cantó sabíem que Catalunya solament tenia i podia tenir un pensament i una sola voluntat de triomf. Àmpliament. I que això, no ho tindríem si no sabíem compartir les responsabilitats que pesaven sobre nosaltres.
Si ben sovint he insistit, i insisteixo algunes vegades, en la necessitat imperiosa de mantenir la nostra unitat nacional, avui m'heu d'excusar que ho faci de nou, car, al meu entendre, Catalunya és massa petita i mancada
d'una estructura política i administrativa per a oblidar
que nosaltres, a través de la nostra història, mai no hem
guanyat quan hem estat desunits. És a dir, quan les lluites partidistes ens han deixat de recordar els deures que tots plegats hauríem de fer del nostre país un exemple de civilitat i de progrés. Si tenim present que, gràcies a la
nostra unitat, al nostre pragmatisme i entesa en la defensa dels principis fonamentals d'una voluntat que tothora té present el que som i el que volem, és indiscutible que
tota acció encaminada a realitzar el que desitgem serà
ben rebuda per tot el nostre poble, i si això està fet amb
un sentit d'unitat, amb joia. Sé molt bé, senyores i senyors Diputats, que el que acabo d'expressar no és gens fàcil. Sé, per la meva llarga experiència feta de sacrificis, de decepcions, però també de satisfaccions del deure complert, que sovint l'esclat de la victòria porta entusiasmes o ambicions desordenades que condueixen més cap a un absurd proselitisme polític que a una necessitat d'articular un pensament egoísticament al servei de la col·lectivitat.
Tots sabem que el que em permeto d'assenyalar-vos és l'ideal de la nostra voluntat política, però com deia
abans, sóc conscient de la seva dificultat, i més avui, quan al nostre poble tal vegada li manca una certa confiança i la fe que ha tingut en altres moments de la seva vida, principalment en aquests darrers anys. Però jo goso dir, senyores i senyors Diputats, que justament davant d'aquesta situació, més plena de dificultats i de preocupacions que d'optimismes, cal ésser més exigents amb nosaltres mateixos, estudiar i treballar incansablement i sense desesperar per a portar a cap una política que, almenys durant aquests primers anys, per a realitzar les nostres nobles ambicions, es pugui fer sense lluites, que res de profit no ens portarien. Dificultats, repeteixo, que sé perfectament que existeixen, però els pobles i els homes es fan grans i viuen en llibertat i benestar justament quan vencen les dificultats que troben al seu camí més que per les facilitats i els optimismes irreflexius.
Em permeto demanar-vos, senyores Diputades i
senyors Diputats, que per un moment vulgueu recordar les grans dificultats que tots plegats varem tenir a final de
l'any 1977 per a constituir l'actual Consell Executiu de la
Generalitat. Semblava que aquest no es podria mai realitzar, i tots aquells que en teníem la responsabilitat ens proposàrem donar-li vida, i ho varem aconseguir. I això
va permetre que Catalunya demostrés d'una manera palesa que era un poble tolerant, que teníem present que havíem sortit d'una situació intolerant i que no hi podíem caure de nou. Era necessari, si estimàvem el país i ens preocupava el seu futur, guanyar la batalla de la unitat. Ho vàrem aconseguir. I avui tots reconeixem que aquests anys de pau, que aquests anys que hem viscut sense violències i solament preocupats per a millorar cada dia més la nostra manera de fer i de viure, han donat un fruit saborós.
Aquest Parlament que avui vosaltres representeu és la millor resposta i la més positiva al pensament i la voluntat d'anar pel camí que ens ha de portar a fer del nostre
país un poble de progrés, de tolerància i de benestar.
Senyores i senyors Diputats, vosaltres, que teniu l'honor i la responsabilitat del nostre futur, m'heu de permetre que us expressi, en nom del Consell Executiu de la
Generalitat i personal, que sapigueu que ens sentim joiosos tots nosaltres, i sabem segur que la vostra tasca donarà al nostre país el sentiment del que som i del que volem, i que aixi ho fareu.
Tot plegat ha culminat en la constitució d'aquest
Parlament, el qual, gracies a la vostra fidelitat, heu possibilitat també en aquestes hores exaltants que vivim. El fet que avui puguem expressar, és a dir, nosaltres i tots els
ciutadans de Catalunya, la nostra joia de constatar que el rodatge que s'ha fet durant aquests dos anys i mig ha tingut el resultat que volíem, és, podeu ben creure-ho, la més gran satisfacció de la nostra vida, no solament d'aquests tres últims anys passats, sinó de sempre.
Ja sé, com vosaltres mateixos sabeu, que davant vostre teniu una tasca feixuga, molt més feixuga del que
pugueu pensar. Però estic segur que, si fins ara sempre hem anat endavant, avui no ens aturarem, sinó tot el contrari, continuarem avançant pel camí que tots plegats ens hem traçat.
Comprenc molt bé, ho comprenc molt bé, que alguna
vegada us ha estranyat la meva insistència a assenyalar que el nostre futur serà dur, difícil i, per tant, que no serà
fàcil governar Catalunya. Us prego que de cap de les maneres no vegeu en les meves paraules ni una ombra de descoratjament. Res de tot això. Són filles d'una llarga vida al servei de Catalunya, que m'ha ensenyat que, per tal de vèncer els obstacles i els nostres adversaris, el primer que cal fer és no desconèixer-los i encara menys menysprear-los, i valorar la seva capacitat de combat intel·ligent i, les seves possibilitats de triomf, no valorar-les malament. Avui més que mai estic convençut que solament fent-ho aixi podrem guanyar, sense desviar-nos d'aquest precepte. Creure que som els més intel·ligents, els més ben preparats i que perquè tenim raó ens la donaran és un greu error i ens porta sempre a dramàtiques decepcions.
Em sembla que mai no serem prou exigents amb
nosaltres mateixos si volem triomfar. En cap moment no hem de considerar que tot és fàcil. Sapiguem escoltar amb serenitat i prendre les nostres decisions tenint present constantment que el nostre deure és continuar l'obra començada, que la batalla més difícil ja ha estat guanyada. La prova mes palesa d'això és que avui tornem a reunir-nos, després de tantes i tantes vicissituds, en el nostre Parlament, que ben aviat Catalunya elegira el President de la Generalitat i que aquest formarà un Govern que tindrà l'enorme responsabilitat, primer, de no dividir el país i de continuar l'obra de pau i llibertat que el nostre
Pàgina:DiariSessions10041980.pdf/3
Aquesta pàgina ha estat revisada.
