Pàgina:DiariSessionsParlament26102015.pdf/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 La presidenta del Parlament (Carme Forcadell i Lluís)
 Molt honorable president de la Generalitat, honorables consellers i conselleres, il·lustres diputats i diputades, president Rigol, president Benach, presidenta de Gispert, president Montilla, digníssimes autoritats, senyores i senyors, una salutació als diputats i diputades, representants de partits, entitats i convidats que per limitació d'espai estan seguint l'acte des d'altres sales.
 Les meves primeres paraules són d'agraïment: moltíssimes gràcies per l'honor que m'heu fet en designar-me per presidir aquest Parlament, i crec representar el sentir dels altres membres de la Mesa agraint també el seu nomenament i la confiança que ens heu fet amb aquesta elecció.
 Vaig néixer a Xerta, a les Terres de l'Ebre, i em sento orgullosa de la seva gent i de la seva parla, però també em sento orgullosa de la meva ciutat, Sabadell, que m'ha acollit des dels divuit anys, una ciutat feta amb gent d'arreu que representa la diversitat i pluralitat del nostre país.
 No he estat mai diputada i no pensava ser-ho, igual que alguns d'altres diputats i diputades d'aquest Parlament, però som aquí perquè les darrers eleccions van ser excepcionals i perquè hi ha hagut un canvi en la manera d'entendre i de fer política.
 La meva antecessora, Núria de Gispert, quan va ser escollida presidenta de la novena legislatura, va expressar la seva satisfacció i emoció per haver estat la primera dona que va presidir aquest Parlament. Ho comparteixo. I, des de la complicitat, espero que amb dues presidentes seguides, comencem a canviar una situació anòmala durant massa temps, no només en l'àmbit polític, sinó en tots els àmbits de la vida quotidiana. Treballaré perquè la veu i les experiències de les dones siguin presents en els espais públics en la mateixa proporció que les dels homes i perquè la presència de les dones en els espais de decisió sigui una normalitat i no una excepcionalitat.
 M'imagino l'emoció i la responsabilitat que devia sentir Enric Prat de la Riba quan va crear la Mancomunitat, el primer intent d'autogovern d'ençà del 1714. M'imagino l'emoció que devien sentir els diputats en constituir aquest Parlament l'any 1932, després que hagués estat la Ciutadella des d'on s'havia bombardejat Barcelona, i m'imagino l'emoció que devia sentir Heribert Barrera en reobrir el primer Parlament després de la dictadura.
 Ara també estem vivint un moment transcendental de la història de Catalunya. El poble va parlar el 27 de setembre amb veus diferents, i aquestes veus i opinions, aquesta diversitat i pluralitat de Catalunya, estan representades en aquesta cambra, i l'obligació d'aquesta Mesa és facilitar que s'expressen de manera equànime i justa. I aquest serà el meu compromís, i estic segura que també el compromís dels que formem aquesta Mesa, perquè, com deia Abraham Lincoln, el compromís és el que transforma una promesa en realitat.