Constitució del Ple del Parlament i elecció de la Mesa del Parlament
President de la Generalitat, president Montilla, presidenta Núria de Gispert, president Rigol, president Benach, honorables consellers i conselleres, il·lustres diputats i diputades, autoritats que ens acompanyen, senyores i senyores assistents, treballadors del Parlament i dels mitjans de comunicació que cobreixen aquesta sessió i que faran el possible perquè arribi a tots els ciutadans, els desitjo molt bon dia a tots i a totes.
És una paradoxa que l'atzar m'hagi designat president d'edat d'aquesta cambra quan el nostre grup parlamentari no hi ha volgut ocupar cap lloc. No me'n queixo: l'atzar és
arbitrari, però no frívol; vaig néixer una matinada dels Sants Innocents, i aquí estic. En aquesta Mesa tenim Gerard Gómez del Moral i Fuster i Joan Giner i Miguélez, que procedeixen de famílies de l'Aragó i Catalunya, de Saldes, de San Félix de la Vega i Lleó, de Tavernes de la Valldigna; jo mateix sóc fill de cartagenera i de Vélez-Rubio. I trobar-nos aquí potser també és un producte de l'atzar, però també és producte de la voluntat de pertinença i del país que ens ha tocat viure, la seva cultura, la seva història i la seva llengua, i que podria servir d'exemple segurament a l'Europa actual, incapaç d'aixoplugar els damnats de la terra com mereixen.
Més paradoxal encara, i molt menys innocent, és que jo formi part de la generació independentista que va organitzar el Comitè Català contra la Constitució Espanyola del 1978, perquè no va significar una ruptura amb el franquisme, sinó la seva impunitat; perquè no va sorgir d'un procés constituent popular, sinó que va ser elaborada des de dalt; perquè no reconeixia Catalunya com a nació, i perquè mantenia els privilegis econòmics i de classe, les mateixes forces d'ordre públic, l'exèrcit i la judicatura del franquisme. I ens vam oposar a l'Estatut de Sau perquè emanava d'aquella Constitució i, en conseqüència, vam demanar una abstenció activa en les eleccions autonòmiques del 1980. La radicalitat independentista tenia un preu; el vam pagar amb persecució i soledat. Vam resistir mentre les institucions miraven cap a una altra banda el 1981 i el 1992. I no oblidem Guillem Agulló.
Vam treballar des de la base, vam ser perseverants i vam poder enllaçar amb la creació d'un moviment de masses democràtic, pacífic i sostingut, que va començar amb la
Plataforma pel Dret de Decidir el 2006 i va continuar amb les consultes per la independència entre el 2009 i el 2011, amb la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, amb la fundació de l'Assemblea Nacional de Catalunya, amb les diades dels últims anys i amb la consulta del 9 de novembre del 2014.
Un país de carrer, que s'ha expressat amb tantes marees verdes, grogues o blanques, amb tantes vagues generals, amb tantes propostes i protestes arreu dels Països Catalans, un país que ja hi és. La composició d'aquesta cambra n'és el fruit per acció, amb una majoria independentista, i per reacció, amb una nova minoria a l'oposició.
L'última i més important de les paradoxes és que disposem d'una majoria independentista al si d'un ordre juridicopolític que li nega tota capacitat de realitzar el mandat democràtic de la ciutadania que l'ha votat. La tasca principal d'aquest Parlament serà la de resoldre el conflicte en els mateixos termes democràtics, pacífics i sostinguts
Pàgina:DiariSessionsParlament26102015.pdf/4
Aquesta pàgina ha estat revisada.
