Pàgina:DiariSessionsParlament26102015.pdf/5

del moviment que li ha conferit la majoria legal i la legitimitat moral per fundar un nou model ètic, jurídic i polític, assentat sobre la llibertat, la igualtat i la justícia social per al nostre poble, perquè fa molt de temps que els moviments pels drets socials, nacionals i civils, el teixit associatiu, estan constituint un model per a un nou país, on caldrà establir una nova i distinta relació entre continuïtats i ruptures, entre el carrer i les institucions, entre les estructures socials i la vida moral, entre la trama constitucional i les seves bases materials.
 Aquest Parlament, que està essent contemplat arreu del món, també serà l'escenari de l'embat entre democràcia i règim davant d'aquest món que ens contempla.
 S'ha estat molts anys ajudant a fer governs a Madrid, a construir les seves alternatives de poder, però ara no en som l'alternativa, sinó l'alteritat; una alteritat que no se'ns vol reconèixer, una alteritat que no està restringida a la utopia o al record, sinó que és concreta i factible, i necessària. Ja no ens acontenta el pinso, volem sortir de la gàbia; no canviar-la, sinó fugir-ne. No volem les molles, que diria Ovidi Montllor, és temps del pa sencer.
 La majoria independentista d'aquesta cambra n'és la garantia, i el Parlament és un dels llocs on s'ha de construir políticament aquesta alteritat. Però no oblidem que també hi ha una alteritat que afecta la majoria i una alteritat que afecta les minories. El problema del pa i del treball afecta la majoria; el problema de les retallades i les creixents desigualtats afecta la majoria; el problema del patriarcat ens afecta a tots, encara que colpegi les dones; el problema de la salut afecta la majoria; el problema de l'escola afecta la majoria; el problema de la cultura afecta la majoria; el problema ecològic afecta a totes i a tots. Però, en canvi, afecten la minoria i els seus interessos les privatitzacions, els rescats bancaris o la corrupció.
 Som un sol poble, certament, però divers i plural i complex, amb unes desigualtats i exclusions per raons de classe, d'origen, de gènere o de creences que són ja intolerables, vergonyoses. Aquest hivern, senyors diputats i senyores diputades, hi haurà milers de famílies que no podran pagar la llar, els aliments, els serveis mínims; hi haurà infants desnodrits i gent gran desatesa. Cap govern sorgit d'aquest Parlament no guanyarà la legitimitat si no aplica les mesures indispensables per pal·liar-ho. No es pot fallar a la llibertat política d'aquest poble, perquè no es pot fallar a la justícia social per a la seva gent.
 Però amb els pobres no s'han de fer experiments. Si les institucions han d'aplicar plans d'emergència social són ells, els pobres, que han de participar-hi i tenir-ne el control. Que cap mare de família necessitada no hagi de dir, com la portera de palau més famosa de la literatura catalana, la immortal Secundina: «Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera.»
 Són temps de llibertat i és temps de justícia. Visca la terra!
 Moltes gràcies.
 (Aplaudiments forts i perllongats.)