Pàgina:Dimissió del Govern Provisional de la Generalitat (1932).pdf/3

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

alt exemple de civilitat i de seny, apreneu del vostre poble, nobles Diputats de Catalunya! Com més llibertats li doneu, com més lleis li dicteu de justícia, mes ell us hi correspondrà, generós, fent-se'n digne.
 Potser no sigui aquest el moment ni el lloc, honorables Diputats, d'esmentar els motius que m'induïren a passar de la República Catalana al restabliment de la Generalitat de Catalunya. Però si que no vull acabar aquest discurs sense deixar-hi constatat que raons d'ordre polític i social em feren veure que seguir dient-nos República Catalana era un perill per la República espanyola i per les nostres llibertats, donat el curs que prenien els fets de caràcter social a tot Espanya i el poc desvetllada que es trobava la consciència col·lectiva dels altres pobles peninsulars, per a seguir-nos pel camí federal, al qual, i des del primer moment, volíem dur-los tots. Gest que equivalia, per part del Govern provisional de la República, al compromís d'aprovar l'Estatut que, al seu dia, dictés Catalunya i a entrar en el terreny de cordialitat que l'ha fet possible.
 No és aquesta l'hora, tampoc, de perdre el temps en planys per aquelles facultats de l'Estatut de Catalunya que han deixat d'ésser-nos reconegudes. Hora és més aviat d'afinar les nostres aptituds per a treure tot el profit, i mes, de les que ja hem recobrat avui. Hora també de proclamar, aprofitant aquesta solemnitat, que els catalans ens fiem a l'esperança que l'exemple de Catalunya serà el millor auguri d'aquella República federal, per a l'establiment de la qual deixeu que torni a fer vots una altra vegada, amb tota la puresa del meu anhel i amb tot el fervor de la meva ànima.
 I arriba el moment de l'Estatut. I és en aquest moment que aquest Govern acomplí una de les missions més altes que pugui haver acomplert mai cap poble: la d'haver aplegat sota un sol anhel tots els seus fills per damunt de tot matis d'estament, de partit, de creença i de classe. Ja veieu de quin poble sou representats, Diputats de Catalunya, que així sap arribar a un tant alt exemple d‘unitat de la Pàtria! Unitat de Catalunya que, havent estat l'àníma del Parlament provisional que havia de redactar el seu Estatut, del plebiscit d'Ajuntaments i del referèndum popular que havia d'aprovar-lo, dels Diputats que amb tanta d'abnegació l'han sostingut a les Corts d'Espanya, no és probable que es torni a produir sinó en el cas d'haver-hi mai en joc la vida de la República i la integritat de les nostres llibertats.
 Amb el mateix zel que aquest Govern provisional ha col·laborat amb el poble, ha volgut també laborar, en silenci, dintre els organismes de la Generalitat, estructurant els seus Departaments de Governació, Cultura, Assistència social, Economia, Finances, Justícia, Obres Públiques, Agricultura i Treball; reorganitzant els seus serveis i utillant-los de Comitès, Comissariats, Consells tècnics i preparant projectes que ben aviat seran ponències d'aquest Parlament i del Govern que ha de nomenar el President que elegireu ara vosaltres. Ponències que no esperen res més que la vostra aprovació i les noves possibilitats econòmiques que els han d'obrir el camí de la realització. I projectes que, en tractar-se de coses essencials i urgents, els ha iniciat o dut ja a terme, com ho demostra l'obra realitzada per tots els Departaments i d'una manera especial pel de Cultura.
 Amb aquest Parlament que, abans de començar ja té la glòria d'ésser el primer Parlament de la Catalunya renascuda, posa fi a la seva obra en aquest Govern provisional. Govern provisional que si no hagués fet altra cosa que promoure, mantenir i exaltar totes les valors de la terra fins a fer-les convergir en aquest Parlament, que és la més meravellosa eclosió de la seva voluntat, ja podria morir segur d'haver complert amb Catalunya. (Molt bé.)
 Honorables Diputats, representants de Catalunya; ara sí que l'instrument de Govern que teniu a la mà ja és complet, i amb l'esforç que hi dura el vostre entusiasme, segur que ben aviat serà fins i tot perfecte. Teniu Generalitat, teniu Estatut, teniu Parlament; només depèn, doncs, del vostre braç que comenci a governar-se Catalunya.
 Inspireu les vostres lleis en aquest mateix escrit seu, que l'ha fet sempre un dels pobles més lliures del món. No oblideu que els problemes més bàsics i més vius són els dels que treballen, si voleu ésser justos, poseu el vostre especial esforç en totes aquelles lleis que revesteixen un caràcter social i que tendeixen a l'abolició de tot ús abusiu i de tot abusiu privilegi.
 Que de la gran festa de les nostres llibertats cap ciutadà de l'estament o classe que sigui, no se'n pugui tornar amb set de treball, de cultura i de justícia!
 En vostres mans està posada la grandesa de Catalunya, que petita com és i lliure de falsos embalums i de preocupacions imperialistes, podeu aspirar a fer-ne un dels més grans imperis de l'esperit, els únics perdurables.
 Que la vostra obra de govern s'estengui per un igual i talment per totes les seves comarques, que tota ella se senti un sol cos ben unificat per un mateix i un sol pensament. Que si la xarxa de comunicacions per terra, per mar i per cel n'assegura aquella unitat material, asseguri la de l'esperit aquella altra xarxa d'institucions de cultura que ens faci sentir ciutadans d'una mateixa Catalunya.
 Que pugui tornar-se a dir d'ella, que tota ella és una ciutat tan nova, tan sensible i tan tensa, que recull l'onda de procedència més llunyana, relligant-nos així amb el món i la humanitat.
 Així heu de voler Catalunya, com tantes vegades jo l'he promesa al poble: políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.
 Que si un dia es digué d'ella que era temuda per terres i per mars, per terres i per mars digui's ara volguda i admirada.
 Diguin-ho primer que ningú els germans dels altres pobles d'Espanya, que ara em plau de saludar, amb l'emoció d'aquest moment solemne, en els noms del President de la República, senyor Nicet Alcalà-Zamora i el del seu Govern, senyor