Pàgina:Discurs d'agraïment de l'Honorable Senyor Francesc Macià.pdf/1

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
65
PARLAMENT DE CATALUNYA.—DIMECRES, 14 DE DESEMBRE DE 1932

 El Sr. PRESIDENT (Sr. Casanoves) : Va a procedir-se a la votació. El senyor Secretari llegirà els noms. (Té lloc la votació.). Manca algun senyor Diputat a votar?
 Un Sr. SECRETARI dóna compte del resultat de la votació, que és el següent : Senyor Francesc Macià, 63 vots; senyor Raimon d'Abadal, 11 vots.
 El SR. PRESIDENT : Resta proclamat President de la Generalitat el senyor Francesc Macià i Llussà. (Aplaudiments als bancs de la Majoria. Fa la seva entrada al Saló el senyor Macià.)
 El Sr. PRESIDENT : Honorable senyor President : El Parlament acaba d'elegir el senyor Francesc Macià, President de la Generalitat de Catalunya. L'honorable senyor President vol fer alguna manifestació?
 El Sr. MACIÀ : Agraeixo en el fons del meu cor la distinció que m'heu fet, honorables Dipu­tats, en proclamar-me President efectiu de la Generalitat de Catalunya. Sento una profunda emoció. Vosaltres ho comprendreu, si penseu, com penso jo ara, que en els moments de lluita per les llibertats de Catalunya, en els moments més dolorosos per a mi, en els moments en què queien aquelles il·lusions que m'havia format d'una forta organització, d'una preparació mi­nuciosa per a poder lluitar i vèncer i portar les llibertats de Catalunya, en aquells moments, els més dolorosos i més cruents de la meva ànima, mai no vaig defallir, i vaig continuar en la fe absoluta que arribarien aquests moments glorio­sos que ara estem vivint.
 Jo he cregut sempre en Catalunya i en el seu triomf pel damunt de tot. Cap pàtria no pot morir mentre tingui fills que la sentin amb força que li donin, si cal, la seva vida.
 Accepto l'alt càrrec que em doneu. Ho accepto, perquè així, en cada moment, puc ésser el fidel servidor, el primer servidor de Catalunya. Ho accepto amb joia, perquè comprenc i em faig càrrec de la responsabilitat que això representa. Jo em faré càrrec de tots els afanys, de les aspi­racions, dels dolors i fins de les il·lusions del poble de Catalunya.
 A vosaltres, honorables Diputats, ja us vaig demanar que us en féssiu càrrec, també; que després les depuréssiu i àdhuc que les plasméssiu en la realitat. I jo us deia que aleshores, honora­bles Diputats, ho féssiu en un sentit ben generós i ple d'amor, perquè, d'aquesta manera, els que en fruirien més serien els que més ho necessiten. Però jo puc dir a tots, que seré el fidel guardador de les llibertats dels ciutadans dels seus drets, i vetllaré perquè es faci justícia a tots, sense distinció de classes. (Molt bé, molt bé.) Comprenc el sentit de la vostra elecció, i és el que més m'honora i el que més m'emociona, perquè trec el que es pugui referir a la meva personalitat, i és la ratificació que fa el poble a tots els ideals, a tots els sentiments i a tots els anhels que he predicat contínuament arreu. Són aquests ideals pels quals tinc una gran devoció, una devoció de tota la meva ànima. (Molt bé, molt bé!) Hono­rables Diputats : Davant vostre, que és davant de Catalunya; en aquest lloc sagrat per tots; des d'aquest alt setial que tots hem d'honorar perquè representa la pàtria, prometo solemnement complir el mandat de Catalunya i ésser fidel al seu esperit i a la seva voluntat, i ésser fidel guardador i impulsor de les llibertats de Catalunya. (Molt bé, molt bé! Aplaudiments.)
 Senyor President : Jo em permetria demanar-vos que suspenguéssin les sessions de Corts fins després de les consultes que jo crec convenients per tal de poder presentar el nou Govern al Parlament de Catalunya.
 El Sr. PRESIDENT : Acorden les Corts suspendre les sessions en virtut de les manifestacions que acaba de fer l'honorable senyor President de la Generalitat?
 Els Srs. DIPUTATS : Sí, sí.
 El Sr. PRESIDENT : Resten suspeses les sessions. Per a la vinent, els senyors Diputats seran advertits a domicili.

 (S'aixeca la sessió a les sis hores dinou minuts de la tarda.)

Impremta de la Casa de la Caritat : Montalegre, 5 : Barcelona