Pàgina:Discursos a la Comissió Catalana (1885).djvu/18

— xvi —

ha emprés lo catalanisme, entrant en lo terreno polítich-social. Molts se mostran avuy disposats á convertir l' amor platónich que manifestavan, en altre amor mes ardent y de més prácticas aspiracions.
 Per la nostra part, puch assegurarvos que 'l primer pás várem donarlo reflexivament. Várem agafar la Constitució que 'ns regeix, y que devém acatar com ciutadans, y vejérem que aquesta Constitució estableix un sol poder permanent; una sola entitat que posa damunt las altras. A aqueix poder, á aquesta entitat varem endressar lo nostre pobre travall,—y dich pobre per la part que hi vaig pendre,—creyent que era 'l millor medi de donarli ressonancia. D' això 'n resultá que 'l primer acte polítich-social del catalanisme exprés y públich, va sortir de Barcelona pera anar á posarse en lo lloch mes preeminent de la nació.
 Aquest comensament nos imposa obligacions de las que no podem prescindir. Las consecuencias han de estar en consonancia ab las premisas. Lo primer pás ha sigut reflexiu: los que 'ls segueixen no han de serho menos. Hem de procurar que l' acte comensat sigui tot lo que pot ser, y no ho seria si després d' aquest moment nos disperséssim y no hi penséssim més. Tenim la obligació, senyors, de fer que l' acte comensat, acabi, y que la foguerada no sigui una foguerada d' encenalls. Hem de procurar que quedi caliu, de qual calor pugui arrivar á sortirne regenerada no sols Catalunya, sino tota la nació espanyola, com l' or surt depurat de la fornal. No hem de formar un partit, perqué adquiriríam los defectes dels que avuy se mouhen, y seriam sols un partit més dintre de la política general; hem de formar una agrupació de todas las forsas del país, en que hi cápigan