Pàgina:Discursos a la Comissió Catalana (1885).djvu/4

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— ii —



Discurs de D. Eusebi Güell y Bacigalupi.

 Senyors: Si hi hagués en aquesta taula un lloch que fos l' últim, que no hi es, puig tots son iguals, aquest últim fora 'l meu, y m' hi sentiria verdaderament ditjós, sols per trobarme entre companys de mérit tan reconegut y units tots per l' amor mes pur y entusiasta per la terra que 'n ha vist naixer. Si en lloch d' ocupar l' últim me veyeu á cap de taula, á la generositat de la Comissió económica dech únicament aquesta distinció que de tot cor li agrahesch.

 En nom d' ella, y crec que al interpretar los sentiments que animan á la Comissió interpreto al mateix temps los de tots los aquí reunits, felicito coralment á las dignísimas personas que varen anar á Madrid per oferir á S. M. l' exemplar de la Memoria que tots coneixeu, per l' acert ab que han desempenyat tan importatn encárrech.
 Gracias á n' aquesta Comissió, Catalunya ha lograt arrivar al peu del Trono per dir allá ab veu clara y respetuosa quinas son sas queixas y quinas sas aspiracions, y ha pogut á la fi, després d' aixó, si no obrir del tot son cor á la esperansa d' un pervenir mes ditxós, sentir al menos minvar lo pes que li oprimia 'l pit, al rebre las paraulas de consol que S. M. tingué per ella, y que per conducte de la meteixa Comissió li han estat tramesas.