Pàgina:Discursos a la Comissió Catalana (1885).djvu/6

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— iv —

 Degut á una pila de causas que no es del cas enumerar, y que tots vosaltres coneixeu millor que jo; y degut principalment á la sana llevor sembrada per nostres pares, y per tots nosaltres conreada ab fé y constancia; degut als habits de travall creats per nostres majors y que nosaltres conservém pera transmetrels á nostres fills, Catalunya 's troba avuy rejovenida y agitada per una sava poderosa que fa esbategar son cor ab nova forsa; sent en sos polsos l' aletejar frenétich de la seva ánima que lluyta per pendre la volada, y la esperona 'l desitj de creixer y posarse al nivell dels pobles mes adelantats d' Europa. Aquestas aspiracions son no solsament respectables per lo llegítimas, sino que son perfectament armónicas ab los interessos de las demés provincias, fins al punt, que jo crech que aquestas no poden prosperar mentres hi hagi obstacles que impedeixin la prosperitat de Catalunya.
 Desgraciadament fins ara en las esferas del gobern ha preponderat en general la idea de que 'ls interessos literaris, juridichs y económichs de las diferentas provincias que forman la nació, son antagónichs, y que, com á consecuencia d' aquest antagonisme, es precís anarlos sacrificant los uns al altres pera arrivar per aquest medi á la uniformitat que dins l' ordre social y polítich equivaldría á la mort de las provincias, del mateix modo que entre 'ls homes sols s' hi arriva quan, estingida la vida, s' han convertit en pols.

 A n' aquestas ideas tan erróneas, á n' aquesta tendencia verdaderament funesta y capás de destruir l' Estat mes fort, devem oposarhi los principis tan sábiament desenrotllats en la Memoria que alguns de nostres companys han redactada,