Pàgina:Discursos a la Comissió Catalana (1885).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
— vi —

y de qual aplicació resultaria 'l desenrotllo perfectament armónich dels interessos de totas las provincias de Espanya que es lo fi que deu proposarse qui vulgui la prosperitat de la meteixa.
 La veritat trova sempre en aquest mon obstácles que la privan per mes ó menos temps de manifestarse y apareixer clara y resplandent enlluhernant á n' aquells que volian enfosquirla y apagarla; la justicia pot véures, á pesar de sas queixas y clamors, perseguida y afrontada, pero acaba per triunfar de sos perseguidors. No cal, donchs, desesperansarnos: si travallém ab fé y constancia; si sempre sorts á la tentadora veu de las sirenas políticas, deixém tota mena de banderías pera seguir sempre resolts l' estandart sant de la patria; si som prudents y sabem refrenar tota impaciencia, preferint esperar á que 'l fruyt caygui per sí mateix del arbre, un cop madur, en lloch de ferlo caure encara vert á cops de pedra; si aixís ho fem, la idea que aquí 'ns aplega germinará cada dia mes per las demés provincias que, al conéixerla, acabarán per proclamar lo mateix que proclamem nosaltres.
 Per damunt las onadas térbolas del mar sempre revolt de la política, s' alsa tranquila y permanent la magestuosa figura del poder Real. Catalunya ha parlat, ell la ha sentida y li ha respost: y sí las memorables paraulas pronunciadas per S. M. fan que el país abrigui la confiansa de trobar en lo Rey un apoyo ferm y segur pera realisar las sevas aspiracions, que no son altras que alcansar la verdadera estabilitat en la conservació de son rich patrimoni de creencias, lleys y costums, tradicions y llengua, recorts y esperansas, de tot allò, en fi, que li dona fesomía, carácter y vida pro-