veuràs, dintre d'aquets potets sembla que hi han substancies rares. (Condueix a l'August a mirar uns potets d'una vitrina).
Sí! Sals de Vanadium, Iridium, de Uranium, de Rutenium, de Torium, de Cerium.
Aixís ho diuen els lletreros; pero sols hi ha sal de cuina, sucre candi, verdet de llumanera, guix y polvos de vidre. Y no ho uso may. ¿Veus aquesta màquina qu'en surten aquestes cadenes? (Ni ensenya una). Es una màquina qualsevol, pero faig veure que produeix els rayos N 2, y totes les enes qu'et dongui la gana, y això dels rayos và molt bé per fé raijà cuartos. Aquesta maquineta que sembla per retratà, es per fer creure que trech fotografíes ab la llum negre. Y ¡aixó deixa blau a qualsevol! Aquella capsa de plom, tan resservada, dich que hi ha Radium, y que no s'hi acostin pas, que podrían pendrehi mal. Pero sols hi tinch diámetros. (L'obra y li dona un gran puru llarch) Te fuma! Aquets potets contenen sols anissos de sucre, y res més, pero jo'ls bateijo ab noms de plantes desconegudes: safranaria dissoluta, calmofarius ensopidus, pastanagalis magnificus, monjetífera vitalis, matinalis espavilatus. Y vetoaqui.
¿Y no s'et descubreix tanta ensarronada?
Ca home, ca! Si la gent es mes bestia del que sembla. (Tornan a assentarse) A la nit, mentres dormo deixo sempre aquesta làmpara encesa y el trasparent baixat,
