Pàgina:El Mosáico I (1896).pdf/133

pensaren fér olletes per les nines,
y ab elles acodiren també allá;
Y al costat de les taules de figures
de monuments, de verjes y de sants,
posaren altres taules, totes plênes
de nines y ciurélls, jarretes, plats,
graxoneres, cossiets y campanetes
de terra; tot mal fet y mal forjat.
Els primers, establint la competencia,
quant á la festa anaren un altre any,
capêts de Manacor per vestir nines
hey duguéren. Va esser gran novedat.
Y al punt el pati aquéll va prendre el rumbo
de fira de juguetes p’els infants;
y tenguéren tal préssa les juguetes,
qu’arreconaren monuments y sants.
Els llanternérs n’hi varen dur de llauna;
fogonêts, armolletes y tallants;
els fustérs, cantaranos y altres mobles;
y va aná aquella fira progressant.
Vengué l’any trenta cinch. Aquelles monjes,
La Concepció passaren á habitar,
y la fira es va fér desde l’Iglesia
fins prop del carreró del Ermitá.
Com era estret el lloch y no podia
passar la gent amb tota llibertat;
per evitar tropélls, el senyor Batle
maná que dins la Rambla es fés un any.
¡Acertat pensament! Desde aquell dia
la fira se vá fér tan popular
qu’hey duguéren de tot, maldement fóssen
les juguetes la venta principal.
Prést ensumaren qu’era un bon negoci
els vius, els industriosos catalans,
y llogaren botigues del Teatro,
y hey posaren juguetes novedats.
Ninetes de corriola, capses plenes
de jochs científichs, bons per estodiants;