Vés al contingut

Pàgina:El Mosáico I (1896).pdf/152

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ja derrera élls se presenta
ab grossa crêu Jesucrist,
y una perruca qu’el tapa
desde la corona fins
els jonoys. Tothom la mira,
perque saben el motiu
de que aquella processó
s’haja torbada á venir.
El séu curs més que de préssa
los concurrents van seguint,
y al horabaixa es retiran
altre volta. Aquella nit
tothom parla de perruques,
y l’ondema dematí
encare la gent contava
lo que havia succehit.
Ara, també heu sabêu voltros
de mi. Jo heu sé del padrí
y els que hi eran, ja fa estona
que si no son morts, son vius.