Aquesta pàgina ha estat revisada.
Derréra la farésta ennigulada,
mortal hi guayta el sol.
La gént, alegre ahí, está avuy torbada.
Vestida va de dol.
Y de son cor la fonda quéxa exhala
dins la Iglesia resant;
dins l’oratori fosch, que sense gala
no sembla ja un lloch sant.
De l’Hostia inmaculada lo sagrari
ubert y buid está.
Ja no té llum la llántia del Santuari,
ni tovalles l’altar.
¡Dia de dol y angunies á tota hora!
¡Dia solemne y trist,
en que la Terra compungida plora
la mort de Jesucrist!
La mort del qui es la vida perdurable,
que mor sense conhort.
La mort dins les iglesies, dins l’estable;
per tot, per tot la mort.
Una tela de seda amoratada
amaga al Redentor.
No sona avuy ma lira. Está tapada
ab un vel de tristor.
