L’any passard massa prest
per qui es véll. ¡Pobret de mí!
No sé si podré tenir
l’any qui vé aquest llibre llest.
Son primer full omplirá
del primer día la festa;
y per fer lo que me resta
no sé si vida hi haurá.
Son tantes les nostres glories,
fulles d’antigues histories
y del temps passat memories
que jo preténch consignar;
que no sé si’m bastará
un any que ês un temps molt bréu.
Jo voldría que el bon Déu
el me dexás acabar:
Mes: ¡Ay! No sé
si heu voldrá fér.
Jo ja’n tench més de xexanta,
y vetx qu’el temps ha mudat.
S’en vé un negre ennigulat
y un temporal que m’espanta.
¡Ay! No sé lo que será
la gent del sigle que vé,
Esperava veure el Bé
creixquent, y vetx que s'en vá.
Puja en el día un jovent
que se riu de tot lo antich.
Si colqú vos fá d’amich
sols ho ês de compliment,
Per tot prospera l’engany,
l’egoisme detestable;
y l’aument es molt notable
del principi á la fi d’any.
Com mes vá
més mal hi ha.
