Pàgina:El Mosáico I (1896).pdf/313

—Qui vol torrons?...—Jo’n ténch de tota casta.
De mêtla, forts y fluxos, de Quicona,
de néu y d’ous, de rosa; y qui los tasta
s’en queda enamorat.
—Vénga, Señora. Jò los dón barato.
Aquí’n té de molt bons. Dins una estona
també’n tendré de coco, de moniato
y d’altre calidat.
———
¿Quantes barres ne vol?... ¡¡Mitja!! Em fa riure.
¿No més que mitja, ha dit?... ¡Que poca cosa!...
¿A quant los vench?... A trétse sous la lliura...
¿Cara, diu? No heu ês géns.
Que reflecsion, senyora, que ni el Papa
mênja un bossí tan bò. Essència de rosa
ês tot...... Si’l vols testar, ninêta guapa,
un trossêt aqui’n téns.
———
També vênch néules ensucrades, fines,
de canyélla y llimona, de priméra......
¡Qu’han d’essêr forastéres!... Mallorquines,
á sis reyals el cént.
M’en prênga quatrecéntes... Son contades.
¡Un duro’m vol donar!... Que torn arréra.
Les prenga... ¿Ahont les pòs?... Son regalades.
Fará el senyor contént.
———
Si en rês més puch servirla, que m’ho diga.
Ja heu vêu. Jo ténch de tot... Confits de Viena,
dátils de Berberia, pans de figa
d’un gust molt exquisit...
Está molt bé. Que torn en tení agrado...
Si envia; en demanar per La Moréna
som jo, senyora, y perdóni del enfado.
Tenga molt bona nit.
———
¡Oh! ¡La gran fira
de Sant Tomás,