que son just canyamèl. —Casques polides
tench jo també á suquí.
Coques ab bonys, pastades ab mantéga
farsides de rahissons, que son la nêta
per prendre café ab llét quant un, per véga,
s’axéca dematí.
———
—¡Torrons!.. ¿No n’heu mester?—Los fêym en casa.
—Comprau metles, idò; grosses y bones.
—¿Com les venêu? —Una barcella rasa
per quatre sous, no més.
—Y néules blanques, que’n teniu? —A milies.
—¿Sense sucre? —¿Per llanties y per trones?
—Les emprám per fer coques de families
y per omplí’ls panés.
———
¡Oh! La gran vida
del dia aquéll!
Tothom vos crida,
y no té mida
son desgavéll.
¡Pareix mentida
tant de tropéll!
—No es á Plassa tot sol que es fa la fira.
Fira grossa es també fora la porta
de Sant Antoni. Allá veurehi retjira
tants d’animals plegats.
Redols de cent ò més godins, porcélles,
estols d’endiots que campan per dins l’Horta,
cabres, cabrits y bochs; vaques, vadelles,
y bòus encorralats.
———
Guardes d’anyells y mèns petits, auvêyes,
égos, cavalls, rocins, gorans, someres;
