un amo grás,
totduna estira
la pell del nas.
Allá el senyó hi veurêu de La Nespléra
que es passetja impacient, y observa ab ánsia,
mirant si vêu per dins la carretera
venir l‘arrendadó.
Bén buydes les butxaques té aquest dia;
més éll, senyor de pondo y d‘arrogancia,
bén humill está avuy, perque confia
que durá plê el serró.
———
Aturat allá prop l‘espera el cotxo,
fent al mitx del concurs molta de nosa.
Cap allá‘s dirigeix un pajés gotxo.
Es l'amo qu‘ha arribat.
Dins éll trèu el serró, les terses paga;
com á gatjes li entrega molta cosa.
Dins els caxons del cotxo tot ho amaga
y tornan á Ciutat.
———
Quant ja son dins la Porta surt un vago,
que fa de punxa-sárris, plê de fuéros,
y los pregunta —¿Que duys rês de pago?
Li contestan que no.
Ab lo truy de la gent qu‘amolla duros
dins la caseta dels Consums, lliquéros
passan de pressa, y surten prest d‘apuros
éll y l‘arrendadó.
———
Quant arriba, doblérs dona á sa dona
per comprá el covo, y per pagar la renda,
y perque l‘amo duga á sa madona
de festes el pané.
