Vés al contingut

Pàgina:El Mosáico I (1896).pdf/341

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
El tihó de Nadal.


Tomeu! Vés á dú un tihó
bén gruxat y afavorit;
qu’avuy, á la mitja nit,
va néixe nostro Senyó.
Per doná gran calentó
aquest véspre dins la llar,
ahont mos hêm d’arreplegar
la familia, els llauradors,
oguérs, brassérs y pastors,
tihó gros has de cercar.
———
—¡L’amo! Jo tènch una soca
que li ha passat tot l’estiu
per demunt. Ferá un caliu
capás de fóndre una roca.
—Si la seua gruixa es poca...
—Cap mica... Es aquell cimal
que va fér caure el Mestral
del passat més de Joliol.