Pàgina:El Mosáico I (1896).pdf/365

tothom, tothom ja s'es mort
y com més trascorren díes
més se torna el cel funest,
més y més mon cos s'inclina.
—Digaumos ho prést, padrina.
Digaumos ho prést.
———
—¡Quin día aquell! Alimares,
tamborinos, xeremíes,
balls per tot y galaníes
y alhaques riques y rares.
Retaulos, domás, festers,
draps-rasos y branques d'om,
murta p'el mitx dels carrers
y la gent d'en gom en gom!
¡Quin día aquell de mes truy!
¡Y era avuy matex; mesquina!
—¿Tal día com vuy, padrina?
¿Tal día com vuy?
———
—El pobre ab lo rich mesclat,
els amos ab sos missatjes,
confusos tots els llinatjes
passetjavan la ciutat.
Y els manestrals més antichs
ab los penons del ofici
duyan, com á bons amichs
sense rencor ni malici,
per conservar més les paus,
els esclaus á la Marina.
—¿Que hey havía esclaus, padrina?
¿Que hey havía esclaus?
———
—Callau, y teniu paciencia
que tot, tot vos ho diré;