Vés al contingut

Pàgina:El Mosáico I (1896).pdf/369

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

—Tots els frares, els mossons,
capellans, inquisidors,
tots els pífols y tambors
del regiment, els dragons;
y després ab crêu alssada
els canonjes de la Seu,
y el Bisbe, mitra posada,
qu'aquest día anava á peu;
y á la fi per més honó
una música divina.
—¡Quina processó, padrina!
¡Quina processó!
———
—Y p'el mitx de la Colcada,
llibrèyes molt ben vestides
dels cavalls duyan les brides
qu'eran de plata daurada.
Les dames ab cintes d'or
y guatlarétos estavan
esperant els cops, ab por,
dels ous moscats que tiravan
tots els seus enamorats
com á cortesía fina.
—¿Ous moscats, heu dit, padrina?
¿Que son ous moscats?
———
—Capsêtes de cêra fina
bén closes perque no'n surta
de dedins l'aygo de murta
ò de rosa alexandrina.
Quant les carrosses passavan
ab les dames, els senyors
tirantlos hi les banyavan
d'aygos de bones olors.
Y els ous moscats de picat
estavan plens de farina.